Els Pirineus marítims : Setzenes Trobades Culturals Pirinenques / [ressenya de:] Marc Martínez Comas
Mach i Buch, Àngels


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 41 (juny 2021), p. 20 (Ressenyes i novetats) 
Ressenya de:
. Els Pirineus marítims : Setzenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrrana de Ciències, 2020

Les Simbologies i els rituals al voltant del foc : lV Simposi de Focs Festius de la Mediterrània / Carles Barull i Àngels Mach (eds.)

Simposi Internacional Focs Festius de la Mediterrània (4t : 2019 : Andorra la Vella )


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers, 2020
198 p. : il. ; 24 cm (Actes de congressos, 16) 
Bibliografia. Recull de les comunicacions presentades al Simposi, celebrat al Centre de Congressos d'Andorra la Vella del 22 al 24 de novembre de 2019.
ISBN 9788416260966

Les simbologies al voltant del foc recull les ponències i comunicacions presentades al IV Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània, el qual tingué lloc els dies 22, 23 i 24 de novembre a la ciutat d'Andorra la Vella (el Principat d'Andorra). El simposi, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Societat Andorrana de Ciències, la Taula Nacionals de Fallaires de les Valls d'Andorra Institut Ramon Muntaner comptà amb la col·laboració del Govern d'Andorra, el Comú d'Andorra la Vella, Andorra Turisme i la Càtedra d'Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus (CEPIP) de la Universitat de Lleida. La iniciativa va servir com a punt de trobada i de reflexió al voltant de la salvaguarda, el reconeixement, les recerques i publicacions, les entitats i persones en les festes del foc, amb especial atenció als focs de Sant Joan i a les Falles del Pirineu. En els darrers anys, s'ha produït una eclosió de debats sobre la salvaguarda i els reconeixements de diferents festes de foc a la Mediterrània, molt especialment de les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. S'hi pretén analitzar les festes de foc i la seva simbologia vinculada a rituals pagans, al calendari festiu cristià i a esdeveniments de la vida quotidiana, així com les darreres recerques, publicacions, persones i institucions que fan possible les diferents festes de foc. Reflexions, investigacions i testimonis d'experts estan recollits en les vint-i-tres ponències i comunicacions presentades al IV Simposi de Focs Festius de la Mediterrània, celebrat a Andorra la Vella, on es van recollir les darreres novetats i debats sobre el present i el futur de la festa. (Editorial).


Conté:
- 229720  Ballesté Escorihuela. Marc. Salvaguardant les Festes del foc dels solsticis als Pirineus : estat de la qüestió i proposta didàctica.
- 229721  Coll i Antich. Andreu. Tradicat amb la Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan.
- 229722  Roviró i Alemany. Xavier. Flama del canigó : simbologia permanent.
- 229723  Colomines i Navarro. Arnau. La Flama que il·lumina des del Canigó.
- 229724  Guillén Vilar. Abraham. La Revetlla de Sant Joan al Penedès. Anàlisi com a patrimoni cultural immaterial.
- 229725  Alavedra i Bosch. Josep. El Foc i la Festa del Pi del Figaró-Montmany al Vallès.
- 229726  Cubillos i Almiñana. Jordi. Sobre normatives de foc (Projecte "Incidents").
- 229727  Menetrier-Marcadal. Bernat. Els Eixos i vincles tradicionals de la transmissió.
- 229728  Palomar i Abadia. Salvador. Tòpics ancestrals i rituals contemporanis.
- 229729  Delgado Ruiz. Manuel. La Recuperació franquista de les fogueres de Sant Joan a Barcelona.
- 229730  Pedrals i Costa. Xavier. La Fia-faia : noves investigacions i nous reptes de futur història, sociologia i identitat a les nostres festes.
- 229731   Les Plantes i el foc de les falles al Pirineu català : coneixement tradicional, natura i cultura.
- 229732  Moré Aguirre. David. Ses faites de Tossa. Notícies per a una possible recuperació d'una tradició.
- 229733  Roma i Batlle. Guillem. Tradicat amb la Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan.
- 229734  Mañané i Osorio. Toni. Cremem Barcelona : les fogueres de Sant Joan en l'espai públic.

Col·loquis i trobades : idees de contraban i no a contracor / Àngels Mach i Buch, Antoni Llagostera Fernández
Mach i Buch, Àngels


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 343-365
Resum en català i anglès.

La comunicació vol presentar i analitzar dues iniciatives culturals contemporànies, nascudes totes dues amb l'objectiu d'establir lligams entre les institucions d'estudiosos de la zona pirinenca. Per un costat, els Col·loquis d'Estudis Transpirinencs (octubre de 1998), creats pel Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès i el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, que es van celebrar inicialment a Núria, amb caràcter biennal; i per l'altra les Trobades Culturals Pirinenques (octubre del 2004), creades a iniciativa de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), amb caràcter itinerant i anual i una primera edició a Sant Julià de Lòria (Andorra). Es tracta de dues iniciatives que convergeixen en un plantejament, cosa que indica una voluntat comuna: cobrir una evident realitat d'incomunicació entre estudiosos dels Pirineus, tant espanyols com francesos i andorrans. La comunicació, a banda de fer un balanç, vol plantejar quina es la trajectòria de les dues activitats, els camps oberts, i encetar un debat sobre el futur.

El turisme farmacèutic al Pirineu / Àngels Mach i Buch
Mach i Buch, Àngels


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2010-11, núm. 7 (novembre 2012), p. 409-428 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A partir dels anys seixanta del segle XX el boom del comerç d'Andorra no es va limitar al niló o al Duralex, sinó que, a banda de les cures amb aigua termal que s'hi podien realitzar, també oferia als turistes productes farmacèutics diferents, introbables en el seu lloc de residència habitual. Andorra no produeix productes farmacèutics, no té cap indústria farmacèutica pròpia ubicada dins les seves fronteres; sempre ha hagut d'importar els medicaments que calia per a la seva població i també per a les necessitats dels turistes de visita al país. Els habitants del Principat d'Andorra s'havien de proveir als establiments farmacèutics de la Seu d'Urgell o bé quan anaven a les fires de bestiar a Puigcerdà, Organyà, Salàs de Pallars, Tarascó o Ax-les-Thermes fins al 1891, quan el farmacèutic de Llívia Miquel Mitjavila es va instal·lar al país a petició del Consell General. El Principat d'Andorra, per la seva condició fronterera, ha importat els medicaments habitualment de França i d'Espanya, però, atès que no tenia fabricació pròpia, les autoritats van optar per acceptar la importació dels productes farmacèutics sempre que fossin autoritzats al país d'origen, obrint la possibilitat d'importar també d'altres països de la Unió Europea, Amèrica o Àsia. Per aquesta raó ha estat habitual que els turistes espanyols aprofitessin els viatges a Andorra també per adquirir productes farmacèutics o de dermofarmàcia francesos i, a la inversa, els turistes francesos per adquirir medicaments espanyols, ja que ni els uns ni els altres no podien trobar-los als seus països respectius; i tots dos en el cas de medicaments no autoritzats a la Unió Europea provinents d'altres llocs. Aquest fet, habitual a Andorra els darrers cinquanta anys, ha esdevingut també una mena de turisme habitual en localitats dels dos costats del Pirineu, i més després de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea.